Llum (2013-2016)

I. Tanca els ulls
II. Camina endins
III. Baixa al cim de l'ànima
IV. Pedra nua
V. Pau al Cor
VI. Engrunes de llum
VII. Al.leluia

Text de Vicenç Santamaria
Cor a cappella
47 minuts

Nota de programa
Llum és una invitació a realitzar un viatge cap al món interior, a l’espai immens que ens configura com a éssers humans, a l’indret silenciós que habita en nosaltres, al broll profund des d’on neix tot, al plançó lluminós de la Pau, a l’infinit que anuncia el Misteri, al do de la Vida, la Pau i l’Amor.

Els textos que acompanyen cada una de les set etapes d’aquest pelegrinatge interior han estat escrits per l’amic Vicenç Santamaria i Ollé, monjo del monestir de Montserrat, i musicats amb diferents disposicions corals: cor mixt, cor de veus femenines, doble cor, i diversos solistes. Totes les obres són compostes per a ser cantades a cappella, i a Engrunes de Llum s’hi afegeixen un conjunt de cròtals i una cortina de metall.

Tanca els ulls és una cançó de bressol que convida a iniciar un viatge interior amb confiança i agraïment. La melodia, serena i a càrrec de la soprano solista, és construïda amb una sola nota i interacciona amb els progressius canvis de camps harmònics -una variant de la klangfarbenmelodie- tot expressant diferents actituds que es viuen en el camí del recolliment i la introspecció.

Camina endins és una passacaglia mística basada en la successió d’una seqüència de cinc acords que evolucionen en la mateixa mesura amb què el baix fonamental es mou cap a les regions més greus de la veu. Les transicions entre harmonies són una al·legoria del procés de transformació del paisatge intern que es produeix en el caminant. L’inici recollit de la veu solista, que evoca una actitud serena, creix fins a un punt culminant de tendresa. Finalment, els cants d’harmònics teixeixen un coixí sonor embolcallant que evoca allò que és inherent al procés de caminar endins: la confiança.

Baixa al cim de l’Ànima reflecteix l’estat d’ànim tranquil i plàcid dels primers versos del poema. No hi ha direccionalitat en el discurs -com descriu el vers sense neguit i àvid de res- i s’articula en cinc seccions breus, circulars i cícliques, basades en un interval harmònic de segona menor que, amb una delicada dinàmica pianissimo, i juntament amb dues cantants situades darrere de l’escenari -alto lontano- que interactuen amb el cor proporcionant una dimensió d’espai llunyà, evoquen l’indret íntim i silenciós del cim de l’Ànima.

Pedra nua és una obra contrapuntística constituïda per un cànon de moviment retrògrad a les veus femenines i un cànon a l’octava amb funció de bordó a les veus masculines. L’austeritat de la tècnica del contrapunt retrogradable genera, amb molt poques notes, una gran complexitat de relacions intervàl·liques. He aprofitat aquesta tècnica per a oferir una música despullada -Damunt la fredor de la pedra nua-, però alhora amb una elaboració que remet a la complexitat que comporta la Vida que neix, com diu el segon vers, del gran silenci.

Pau al Cor és un enfilall de versos dels poemes Plenitud i Pau al Cor, i s’articula en dues parts. A la primera secció la massa coral és tractada amb disposicions verticals plenes i ressonants. Una veu de soprano efectua algunes intervencions que generen un contrast amb la densitat de la textura sonora, al·legoria de la relació entre l’individu i l’Univers. A la segona secció el gruix del cor passa a un segon pla i apareix una veu solista que transmet un missatge d’esperança i confiança en l’ésser humà.

El minuciós i delicat treball realitzat per Vicenç Santamaria a l’obra Engrunes de Llum m’ha portat a compondre música per als versos que acompanyen cada una de les parts. La profunditat del silenci que desprenen les escenes la trasllado, musicalment, a una sèrie de deu acords estables -quiets en el fons, amb gravetat, però mòbils i vius en la superfície- cantats pel cor principal, i que es contraposen a les engrunes evocades per les notes dringuejants cantades pels solistes, que van reforçades per una col·lecció de cròtals ressonants percudits pels mateixos cantaires. A mesura que s’avança, el registre de les veus greus adquireix consistència i gravetat fins a arribar a un final on tot l’àmbit vocal -de baixos a sopranos- ressona amb plenitud, evocant el vers final Abraça, tot tu, el Misteri dins teu, en tot i pertot.

El text de l’Al·leluia juntament amb l’audició d’uns cants ortodoxos anònims del segle XVIII m’han proporcionat la inspiració necessària per a escriure una música tranquil·la, pacífica i radiant de joia serena. La inclusió de llargues pauses entre frases i la repetició sens fi de quatre acords en les parts de tenors i baixos promou l’escolta profunda i el gaudi pel do de la música i de la Vida.

Els dedicataris dels diferents moviments de l’obra són persones que s’han creuat en el meu camí i, d’una manera o una altra, irradien Llum: la meva primera professora de ioga Mabel Pérez, l’amic Emili i la seva entranyable família -Patrícia, Celina, Míriam i Estel-, l’amiga Natàlia, l’amic i extraordinari compositor Bernat Vivancos, els meus padrins Ramon i Montserrat, i l’amiga Muntsa, tots ells éssers estimats.

Ramon Humet
Vilanova d’Escornalbou, 23 d’abril de 2016



Més informació

Tanca els ulls (2016)

Text de Vicenç Santamaria
Cor de veus femenines (SSAA) a cappella
6 minuts

Estrena
16 de desembre de 2016
Auditori Josep Carreras. Vila-seca
Cor Scherzo. Director: Jordi Casas


Nota de programa
Tanca els ulls és una cançó de bressol que convida a iniciar un viatge interior amb confiança i agraïment. La melodia, serena i a càrrec de la soprano solista, és construïda amb una sola nota i interacciona amb els progressius canvis de camps harmònics del cor –una variant de la klangfarbenmelodie- tot expressant diferents actituds que es viuen en el camí del recolliment i la introspecció.

Text

Serenament tanca els ulls,
desclou la mirada interior.
Feliç i sol·lícit davalla
al cim de la claror increada.

Sense presses ni propòsits
abismat al fons sense fons.
Allà, dòcil al sant badar,
aquieta't sense neguit.

Amb gratuitat i agraïment
viu el gaudi del Silenci,
la plenitud de la Comunió.

Deixa't pacificar per la Pau!
Deixa't amarar per Déu!
Deixa que Déu lluï dintre teu!

Vicenç Santamaria. Ermita de la Santa Creu. 17 de gener de 2016




Més informació

Baixa al cim de l'Ànima (2014)

Cor de veus femenines (SSAA) a cappella
6 minuts

Estrena
16 de desembre de 2016
Auditori Josep Carreras. Vila-seca
Cor Scherzo. Director: Jordi Casas


Nota de programa
Baixa al cim de l’Ànima reflecteix l’estat d’ànim tranquil i plàcid dels primers versos del poema. No hi ha direccionalitat en el discurs -com descriu el vers sense neguit i àvid de res- i s’articula en cinc seccions breus, circulars i cícliques, basades en un interval harmònic de segona menor que, amb una delicada dinàmica pianissimo, i juntament amb dues cantants situades darrere de l’escenari -alto lontano- que interactuen amb el cor proporcionant una dimensió d’espai llunyà, evoquen l’indret íntim i silenciós del cim de l’Ànima.

Text
Baixa, tranquil·lament,
al cim de l'Ànima,
i seu-hi plàcidament,
sense neguit
i àvid de res.    

Indret íntim, serè,
cimal silenciós,
on Llum i Pau
brollen pertot.

Endins i enfora,
broll nítid,
do roent,
amor vers l'Amor.

Al cim més profund
el doll s'aviva
quan es prodiga
en tot, en tothom.
Tot va vers el Tot.
Vicenç Santamaria. El Miracle, 26 de maig de 2013



Més informació

Pau al Cor (2013)

Soprano solista i cor mixt (SSAATTBB) a cappella
9 minuts

Estrena
26 de desembre de 2013 (versió reduïda)
Palau de la Música Catalana. Barcelona
Orfeò Català i Cor de Cambra del Palau. Director: Josep Vila i Casañas
24 de juliol de 2014 (versió completa)
Festival de Música Antiga dels Pirineus - FEMAP. Castellciutat (La Seu d'Urgell)
Latvian Radio Choir. Director: Sigvards Klava


Nota de programa
Pau al Cor és un enfilall de versos dels poemes Plenitud i Pau al Cor, i s’articula en dues parts. A la primera secció la massa coral és tractada amb disposicions verticals plenes i ressonants. Una veu de soprano efectua algunes intervencions que generen un contrast amb la densitat de la textura sonora, al·legoria de la relació entre l’individu i l’Univers. A la segona secció el gruix del cor passa a un segon pla i apareix una veu solista que transmet un missatge d’esperança i confiança en l’ésser humà.
Ramon Humet. Santuari del Miracle. 8 de setembre de 2013.


Text
El Cor es bada a l'infinit.
El Cor estima a desdir.

Silenci, portal cap al Món.
Silenci, portal que acull el Món.

Ara, res no exclou res.
Ara, el Tot ho inclou tot.

Temps i Espai s'abracen.
Cos i Cor s'abracen.
Raó i Esperit s'abracen.

La Pau és llavor de Vida.
El viure de cadascú la fa Viure
Anhelar-la, és arrelar-la.
El seu areny, el nostre ser.
Vicenç Santamaria. Ermita de la Santa Creu. 23 d'abril de 2013



Més informació

Cant d'amor a la vida (2012)

Text de Rebecca Simpson
Cor mixt i orquestra (2.2.2.2.-2.2.2.1.-2 perc.- arp.-8.8.6.6.4.)
6 minuts

Estrena
3 de juny de 2014
Palau de la Música Catalana. Barcelona
Cor de Cambra del Palau. Orquesta Sinfónica de Navarra

Editorial
Tritó Edicions


Més informació

El conte de l'àvia (2012)

Text de Georg Büchner
Cor mixt, arpa i orquestra de corda
7 minuts

Estrena
20 de març de 2014
Palau de la Música Catalana. Barcelona
Cor Jove de l'Orfeó Català. Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra. Gerard Claret, director

Editorial
Tritó Edicions




Més informació

Tres ofertoris (2012)

I. De profundis
II. Deus, Deus meus
III. Dextera Domini

Cor mixt (SATB) a cappella
10 minuts

Estrena
29 de setembre de 2012
Sala de la Filharmònica. Bydgoszcz, Polònia
Escolania de Montserrat. Bernat Vivancos, director




Més informació

Homenaje a Martha Graham (2006-2011)

Text de Mario Lucarda
Soprano i piano
40 minuts

Enregistrament
CD Neu Records NEU008. 2CD + Llibre + Instal·lació sonora 3D
Claron McFadden, soprano. Alberto Rosado, piano


Estrena
El suelo i No aferrarse nunca a nada
16 d'octubre de 2017
Marisa Martins, mezzo. Rodrigo de Vera, piano
Off Liceu. Gran Teatre del Liceu. Barcelona


Editorial
Tritó Edicions



Més informació

Salve montserratina (2010-2011)

Cor de veus blanques (SSAA) i orgue
7 minuts

Estrena
6 de març de 2011
Escolania de Montserrat. Bernat Vivancos, director
Basílica de Montserrat




Més informació